Quines són les propietats tèrmiques de la mullita?
La mullita rep el nom de l'illa de Mull (Escòcia), on es va descriure per primera vegada a la natura. Malgrat la seva raresa en les roques naturals, potser no hi ha fase mineral, que es considera tan bàsica en ceràmiques com la mullita. La posició destacada de la mullita està documentada per un gran nombre d'articles científics i tècnics, publicats durant els darrers anys. De particular valor en aquest context són els articles de revisió de Davis i Pask, Aksay et al. i Schneider et al.
La importància de la mullita en la ceràmica tradicional i avançada es pot explicar per les propietats del material: baixa densitat, alta estabilitat tèrmica, estabilitat en ambients químics severs, baixa conductivitat tèrmica i resistència favorable i comportament de fluència. Una característica més important de la ceràmica de mullita i mullita, que explica la seva estabilitat de forma a alta temperatura i una excel·lent resistència al xoc tèrmic, és la baixa expansió tèrmica. Dades d'expansió tèrmica resoltes per l'estructura de mullita sinteritzada no dopada i mullita fusionada, i de Cr dopat (11,5% en pes de Cr2O3) i sinter-mullita dopada amb Fe (10,3% en pes de Fe2O3) es van recollir mitjançant mesures de difracció de raigs X Guinier d'alta precisió entre temperatura ambient i 900 graus. Aquestes mesures van confirmar el baix coeficient d'expansió lineal mitjà de la mullita (<5.5×10−6) tal com es determina per dilatometria. Els estudis de raigs X amb pols de Guinier i cristall únic (mètode Bond) van indicar que la mullita mostra lleugers canvis en les pendents de la corba d'expansió entre uns 400 i 500 graus.
